Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Crumble de poma

Diumenge passat vam provar per fi la paella de la Lambra, amb sèpia, gambes, musclos i alguna cosa més que ens explicarà amb més detall ella mateixa a la secció Les receptes dels convidats. Mentre esperem pacientment que la Lambra tingui un moment per escriure la recepta i enviar-me-la us explicaré les postres que vaig preparar per l'ocasió: crumble de poma.

Es tracta d'unes postres força senzilles i fàcils de fer i amb pocs ingredients, ideals per un dia especial.

Per fer un crumble de poma per unes 6 persones necessitarem 4 pomes golden, un grapat de panses, una cullerada de sucre morè, una llavor de cardamom triturada, uns 50 grams de mantega i uns 50 grams de farina i unes quantes ametlles laminades. Per començar pelem les pomes i les tallem a trossos una mica grans. Posem una mica de mantega a una paella una mica gran i hi posem les pomes. Quan estiguin una mica toves hi afegim les panses, una mica de sucre i la llavor de cardamom i ho remenem bé. La llavor de cardamom li dóna un toc exòtic al tema però si no en tenim hi podem posar una mica de canyella en pols o una punteta de vaina de vainilla. Un cop estigui tot una mica tou ho retirem del foc i ho posem en un motlle apte per anar al forn.

A continuació fem el crumble: barregem en un bol la farina amb la mantega amb els dits, de manera que es vagin formant una mena de boletes amb una mica de consistència. Hi afegim la cullerada de sucre i seguim fent les engrunetes. Anem disposant aquestes engrunes per sobre la poma fins que estiguin cobertes i hi posem també unes quantes ametlles laminades. A continuació ho posem al forn amb el gratinador fins que estigui torrat per la part de sobre i tingui una crosta de prou consistència. Es serveix una mica tebi acompanyat d'una bola de gelat de vainilla.

No queda molt presentable a nivell estètic però bo, n'és un rato llarg. La foto la vaig fer amb el mòbil i no ha quedat prou bé... però crec que us en podeu fer una idea.

Plàtan a la llima

Avui poso una recepta simplíssima però amb un resultat boníssim i sorprenent. L'he tret del llibre de Ferran Adrià La comida de la familia, un recull de receptes amb coses molt interessants i sorprenents com aquesta.

Es tracta d'unes senzilles postres que només porten 3 ingredients (plàtan, llima i sucre) i que combina la dolçor del plàtan amb el puntet àcid de la llima.

En primer lloc cal posar 4 cullerades d'aigua i 2 de sucre en un recipient i escalfar-lo fins que el sucre estigui dissolt fent així un almíbar. Quan ja està fred s'hi afegeix una mica de ratlladura de llima i el suc de mitja llima. Aquest líquid es barreja amb un parell de plàtans tallats a rodanxes i es deixa a la nevera durant una hora. 

En un moment ja hem preparat unes postres especials de diumenge!

Risotto amb rossinyols i trompetes de la mort

Aquesta és la meva aportació a La recepta del 15 d'aquest mes de novembre que té com a protagonista els bolets.
Això d'anar a buscar bolets a la muntanya és una activitat que no fem mai, de fet a mi no m'agrada gens estar hores buscant una cosa que no has perdut i que no saps si arribaràs a trobar. Suposo que el fet de trobar-ne deu fer una il·lusió infinita, més si tenim en compte el preu dels bolets al mercat, però com que a mi mai m'ha passat no em suposa una motivació per anar-hi...
Però quan arriba la tardor sempre m'agrada comprar-ne i fer algun plat de carn amb bolets. Aquesta vegada, però, vaig comprar rossinyols i trompetes de la mort i em vaig decantar per fer un risotto, un plat de diumenge que feia molt de temps que no menjàvem.
Per fer-lo (per a 2 persones) necessitem una ceba no gaire gran, un grapat de bolets, un gotet de vi blanc, unes tres tasses d'arròs bomba i un litre de brou de pollastre (s'accepten tetra bricks).
Per començar cal tallar una ceba a trossets molt petits i posar-la a coure en oli d'oliva a foc molt lent en una cassola. Paral·lelament posem un litre de brou de pollastre a bullir. Quan la ceba ja està transparent es posen els bolets (en aquest cas un grapadet de rossinyols i trompetes de la mort), s'hi afegeix l'arròs (per fer risotto jo faig servir arròs bomba) i un gotet de vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat posem un parell de cullerots del brou que ja tenim calent i ho remenem fins que el brou s'hagi evaporat. Anem repetint l'operació en diverses ocasions fins que l'arròs estigui cuit. No s'hi val posar tot el brou de cop i esperar a que es vagi evaporant, el resultat no serà igual, seguríssim!! Quan l'arròs ja està cuit es posa un grapat generós de formatge parmesà ratllat i es segueix remenant fins que el formatge es fongui bé i quedi un arròs ben cremós.

El toc de distinció va ser quan, un cop servit al plat, hi vam posar per sobre un polsim de sal amb tòfona blanca que ens havien portat de França els nostres cunyats i que hi va quedar d'allò més bé...

Evidentment el risotto requereix d'una presentació diferent per donar-li més entitat com a plat de festiu. I això sí, si fas risotto has de tenir un bon vi a punt per a ser servit.

Pollastre al curry verd

He inaugurat una nova secció al blog que es diu "la recepta dels convidats".
Quan anem a dinar a casa d'amics o familiars o algú porta algún plat a la feina o a alguna reunió d'amics sovint diem allò de "M'has de passar la recepta!". Berta's Kitchen pot ser també un mitjà per tots aquells amants de la cuina que no tenen blog però volen compartir les seves receptes.

La nostra amiga Diana va estar encantada quan la vaig convidar a compartir la recepta del pollastre al curry verd que ens va fer per sopar fa un parell de setmanes i que estava boníssim. Avui m'ha enviat la recepta per mail i aquí la comparteixo amb tots vosaltres.




Para 6 personas
* 1 lata de leche de coco
* Un chorrito de aceite
* 1 Cebolla picada
* ½ cucharada de pasta de curry verde
* 600 gramos de entremuslos de pollo deshuesados, cortados en cuadrados
* 4 hojas de lima kaffir
* 3cdas de zumo de limón
* Ralladura de la cascara de un limón
* 3 cdas de azúcar morena
* Y hojas de menta picadas al gusto
* 1 patata cortada en cuadraditos (para quitar el exceso de picante)
Ésta manera de preparar “el pollo al curry verde” junta dos recetas, por un lado “Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes” preparada el mes de septiembre del 2011 en este blog y por otro una que encontré en el libro “Las mejores recetas de Asia”.
La ocasión para prepararla fue una cena con unos amigos muy queridos y de buen diente J a los que les gusta probar diferentes sabores.
El tiempo que demora en preparar ésta receta es de aproximadamente 50 minutos.
Para empezar, calentamos el chorrito de aceite en el wok, le añadimos la cebolla picada y la pasta de curry verde. Dejamos que se sofría por un par de minutos, hasta que desprendan un aroma intenso. Incorporamos el pollo troceado y, con una cuchara de madera, lo vamos salteando hasta que veamos que esté casi hecho.
Luego le agregamos la leche de coco, las hojas de lima kaffir y lo dejamos hervir por unos minutos hasta que el pollo esté completamente hecho. Es aquí donde al probarlo me di cuenta que picaba más de lo esperado, buscando por internet la manera como solventar éste problema encontré la recomendación de colocar una patata grande cortada en cuadrados para absorber el exceso de sal y picante. El consejo funcionó y se rebajó un poco el picante.
Luego de éste pequeño percance y habiendo dejado que tanto el pollo como la patata se cuezan, agregamos el zumo de lima, la ralladura del limón, el azúcar moreno y parte de las hojas de menta. Lo removimos por un minuto y apagamos el fuego.
Al momento de servirlo le colocamos el resto de las hojas de menta como decoración y utilizamos, como guarnición, arroz basmati aromatizado con unas gotitas de zumo de limón.

Gracias Berta por invitarme a compartir ésta receta.

Uns panellets diferents II

Si us van agradar els panellets de l'any passat  agafeu-vos fort. Aquest any hem seguit amb la nostra fal·lera innovadora i hem introduït 5 nous gustos diferents.
La base l'hem fet com l'altra vegada barrejant 1 Kg. d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patata bullida fins aconseguir una massa homogènia. Un cop hem tingut la massa l'hem separat en 5 boles diferents i hi hem barrejat els ingredients de les 5 varietats:

1. Taronja, Cointreau i gotes de xocolata. Doncs això, hi hem barrejat la ratlladura d'un taronja, un rajolí de Cointreau i unes gotes de xocolata negra (concretament les que venen al Mercadona, d'un resultat sorprenent).

2. Crema Catalana: essència de vainilla, canyella i ametlles garrapinyades triturades (per donar-hi un toc cruixent, com si fos el sucre cremat)

3. Xocolata, nous de macadamia i nutella. Es barreja la massa amb cacau en pols i nous de macadàmia una mica triturades, es fa un sot al mig i un cop està cuit el panellet s'omple el sot amb la Nutella.

4. Postres de músic. Es barreja la massa amb fruits secs (pinyons, panses i anous) i un rajolí de moscatell.


5. Mojito. Rom, menta picada i ratlladura de llima.

Un cop tenim fets els panellets els posem al forn ja calent durant uns 8 minuts. És molt important no passar-nos del temps i vigilar-los bé perquè no es torrin massa!

Un any més vam competir amb els nostres cunyats de Canet que van preparar panellets amb melmelada de raïm, sèsam i vainilla, cirera, tiramisú i síndria i meló confitats. Els van quedar molt bonics, potser més que els nostres, però jo m'atreviria a dir que un any més vam quedar empatats i és que hi posem les mateixes ganes, imaginació i esforç!

Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!