Mandonguilles amb tomàquet i alberginia

Avui porto una recepta que faig bastant sovint perque és ideal pel tupper, es pot congelar perfectament i no dóna massa feina (a part de fer les boletes de carn...). Com que resulta una mica entretingut, normalment faig mig quilo de carn i així ja en tinc per menjar-ne dues persones un parell de vegades. Acompanyada d'una mica d'arròs o de cous cous és perfecte pel tupper.

Per començar es posa la carn picada de vedella en un bol i s'hi barreja sal, pebre, un ou, una mica de molla de pa sucada en llet i també hi podem posar les espècies que més ens agradin (jo opto normalment per comí i coriadre en pols). Si no us agraden les espècies, també les pots fer de manera més clàssica amb all i julivert. Ho barregem tot molt bé i anem fent boletes que les passem per farina. Les enrossim en una cassola amb l'oli una mica calent i les reservem en una safata.

A continuació posem una llauna gran de tomàquet triturat dins d'una cassola antiadherent i quan comenci a bullir hi posem una alberginia tallada a quadrets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que ja estigui cuita. És el moment de posar les mandonguilles una altra vegada a la cassola, remenar una mica i deixar que bulli tot junt durant uns 15 minuts. I, com he comentat a l'inici, podem fer una mica de cous cous o d'arròs i ho servim tot junt

Quan no tinc gaire temps ho faig amb mandonguilles comprades a la carnisseria. Evidentment que no és el mateix però quan el temps escasseja més val fer-ho amb mandonguilles ja fetes (d'una carnisseria de confiança, això sí!) que menjar qualsevol cosa fora de casa!

Bacallà amb ceba i poma al forn amb mel

Durant el mes de març s'ha celebrat a Barcelona la Primera ruta del bacallà, unes jornades gastronòmiques en què diferents restaurants fan les seves propostes amb aquest peix tan present a la nostra cuina com a protagonista. Aquest diumenge havíem pensat acostar-nos a algun dels restaurants a fer un d'aquests apetitosos menús però el mal temps que ja feia dies que estaven anunciant ens va portar finalment a quedar-nos a casa. Però com que teníem ganes de menjar bacallà ahir ens vam acostar a una bacallaneria de les de tota la vida i vam comprar uns talls de bacallà ben formosos per cuinar-lo nosaltres mateixos.

Quan el vam comprar no sabíem gaire com el preparariem i al final ens va sortir aquesta recepta molt ràpida i fàcil de fer que ha donat un resultat molt bo, digne de diumenge.

Per fer-la només necessitem uns talls de bacallà, una poma, una ceba grossa, panses, pinyons i mel. Per començar posarem la ceba tallada a juliana i la poma tallada a trossos a una paella amb una mica d'oli d'oliva i quan ja estigui una mica fet ho posarem a una plata d'anar al forn. Eixugarem el bacallà amb un paper de cuina i posarem els talls de bacallà també a la plata. Després regarem amb una mica de mel els talls de bacallà i posarem uns quants pinyons per sobre. Ho posarem al forn que ja hem escalfat prèviament durant uns 20 minuts amb el gratinador i ja estarà llest per servir.

El suc propi del bacallà es barreja amb la mel i la poma i ceba, barrejant sabors dolços i saladets del bacallà fent que tot el conjunt tingui un gust i una textura boníssims... És un plat molt lleuger i sa i no cal dir que es pot portar al tupper perfectament!

Espatlla de xai al forn amb patates

Ens encanta l'espatlla de xai al forn però per alguna raó que se m'escapa feia més d'un any que no en feiem... Diumenge hi vam posar remei i vaig fer una espatlla de xai de la manera que la fan a Castella, molt senzilla, amb pocs guarniments però molt molt gustosa.

Per començar encenem el forn i posem una cassoleta amb un parell d'alls aixafats i un parell de dits d'aigua a la part més baixa. Després salem la carn, la posem a una plata hi tirem un raig d'oli per sobre i la posem al forn, a uns 180º durant uns 45 minuts. Mentre es va fent la carn pelem i tallem unes patates i les posem a una altra plata també dins del forn. Quan veiem que la carn està daurada (al cap d'uns 20 minuts aproximadament) la girem per tal que es faci bé pels dos costats. Un cop haguem girat la carn esperem uns 10 minuts i posem el suc d'una llimona per sobre de la carn de manera que es barregi amb el suc que havia desprès la carn. En aquest suquet hi afegim les patates, que ja portaran uns 20 minuts dins del forn i ja estaran prou cuites i deixem que s'acabi de coure tot conjuntament durant uns 10 minuts més.

Feia aquesta pinta:

La veritat és que va quedar boníssim, amb el gustet de la llimona i l'aroma d'all... Sembla mentida però l'aroma de l'all s'impregna en el sabor de la carn i les patates d'una manera uniforme i subtil. Ho vam acompanyar d'un pebrotets del padron i uns xampinyons passats per la paella amb all i julivert. Vam destapar una ampolla de vi negre i va començar el festival carnívor de diumenge... 

Pastís de te matcha amb lemon curd

Aquest pastís el vaig fer per postres fa un parell de diumenges, un dia que vaig fer un menu japonès amb sushi i fideus yakisoba. Vaig partir de la recepta de coca de iogurt, li vaig posar unes cullerades de te matcha (te verd en pols, el trobareu a qualsevol supermercat oriental) i després el vaig obrir i el vaig farcir de crema de llimona anglesa (lemon curd).
Per començar fem el lemon curd, jo el vaig fer seguint la recepta de Carme de Dulces bocados, un blog ple de coses temptadores i amb unes fotos espectaculars. Per fer-lo posem en un cassó el suc de tres llimones i ratlladura de la pell d'una d'elles (o més, al nostre gust). Afegim 150ml. d'aigua, 2 ous, 2 cullerades de Maizena i 2 cullerades de sucre i ho barregem tot bé. Quan haguem desfet els grumolls de la farina, (no sempre és fàcil) ho posem al foc i ho anem remenant fins que es torni una crema espessa. Ho deixem refredar tapat amb paper film tocant tota la superfície per tal que no s'assequi.
Mentre es refreda la crema fem la coca de iogurt barrejant en un bol els següents ingredients:
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 mesura d'oli de girasol
1 sobre de llevat
2 cullerades de te verd matcha

Ho enfornem amb el forn encès només a la base (sense ventilador ni gratinador) durant una mitja hora aproximadament, fins que l'escuradents surti ben net.
Hem de deixar-la refredar, això fa que sigui una recepta que es pugui fer en diferents moments del dia.
Quan el pastís ja està fred l'obrim per la meitat i el farcim amb la crema de llimona i finalment el decorem amb una mica de sucre en pols, que a més de millorar l'estètica, l'endolceix una miqueta.

El contrast del te amb l'acidesa de la llimona li donava un toc boníssim i molt original. La veritat és que va ser ideal com a postres d'un dinar de total inspiració oriental. Sayounara さようなら  

Ossobuco a la milanesa

L'Ossobuco és una part de la vedella que surt molt bé de preu i queda molt gustosa, cal però que disposem de temps per endavant ja que necessita d'una bona estona de foc lent si volem que quedi ben tendra. Normalment el faig seguint una altra recepta que m'havia passat la meva tieta i que crec que és de l'Arguiñano que dóna molt bon resultat (la propera vegada que la faci la penjaré). L'altre dia vaig optar per l'ossobuco que ens proposa Ferran Adrià a La cocina de la familia, un senzill i interessant llibre del qual ja he publicat algunes receptes com aquests cabdells a la planxa o aquest plàtan a la llima.

La principal diferència d'aquesta recepta d'ossobuco a la que jo feia normalment és que la cocció de la carn es fa al forn, la qual cosa fa que ens puguem oblidar completament de que estem cuinant i passar directament a posar una pel·lícula de 120 minuts (per Déu, que sigui bona i entretinguda, més que res perquè no us adormiu i se us cremi tot!!!). Aquest és el temps que la carn necessita de forn per quedar ben tendra. 

Per començar hem de salar la carn, enfarinar-la i passar-la per una paella amb oli calent. Tot seguit la retirem i la dipositem en una plata que pugui anar al forn. Al mateix oli es sofregeix una pastanaga, una ceba, una dent d'all i un tall d'api tallat a trossets petits. Es remena una mica, es posa una fulla de llorer i es deixa coure durant uns 10 minuts. A continuació es posa un gotet de vi blanc, es deixa que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix un parell de cullerades de tomàquet fregit (el típic tomàquet fregit que ens ha sobrat després de preparar una pizza, per exemple). Ho deixem coure tot durant un quart d'hora aproximadament i ho mullem amb una mica d'aigua. Posem aquesta salsa per sobre dels talls d'ossobuco i ho posem al forn tapat amb paper d'alumini a 200ºC durant un parell d'hores. Aquí és quan podeu mirar la pel·lícula. Passat aquest temps ja estarà llest, només caldrà fer la gramola barrejant ratlladura de taronja i de llimona amb julivert i all picat i posar-la per sobre de la carn, Jo aquest últim pas no el vaig fer perquè vaig congelar l'ossobuco ja fet i el dia que el vam menjar em vaig oblidar de preparar-ho... El proper dia no fallaré amb això!

Ho vaig acompanyar amb una mica d'arròs i ja va servir de plat únic. És un plat que es fa sol al forn, només cal que hi destinem l'estoneta de tallar i coure les verdures (45 minuts?) i el resultat és molt bo, ideal si teniu convidats. Es podria dir que la relació temps destinat-resultat obtingut és molt satisfactòria...

Si només cuineu per a 2 persones jo recomano fer 6 talls d'ossobuco i multiplicar per 3 la quantitat de verdures i guardar-ho al congelador per altres ocasions o fins i tot per un dia que vulguem portar un tupper deluxe que serà l'enveja dels nostres companys de feina...

Pastís de poma

Avui presentem una nova recepta dels convidats, un pastís de poma que ens va fer la meva germana i el meu cunyat Pau per celebrar el seu aniversari que, casualitats de la vida, és la mateixa setmana.

En uns moments en què tothom té massa feina per participar en aquest apartat del bloc, em fa especialment il·lusió rebre una nova recepta, més si ve de part de la Sara i el Pau i és tan bona com aquesta.

És una recepta familiar, d’aquelles d’origen desconegut. Jo l’he agafat de la meva sogra, la qual la va aprendre de la seva tieta d’un poble de Valladolid, però no he investigat més enllà. És un pastís d’una textura diferent que resulta força lleuger després d’un àpat contundent i, el més important, és apte per dietes baixes en greixos saturats. La llimona en aquest pastís és clau pel resultat final, no us la descuideu!!

Ingredients:

6-7 pomes golden o reineta (segons tamany)

3 ous

1 got (mida d’aigua però no massa gran) d’oli d’oliva suau o de girasol

1 got de sucre

1 got de llet

1 got de farina

La pell rallada d’una llimona

1 sobre de llevat químic Royal o de bicarbonat

Procediment:

Pelar i tallar a trossets petits totes les pomes exceptes dues, que reservarem per la decoració final. Triturar-les amb tota la resta dels ingredients i posar la barreja en un motllo untat amb oli o mantega.  Tallar les dues pomes restants a grills petits i col^.locar per sobre de forma decorativa.  Posar al forn pre-escalfat a 180°C durant 35-40 min. Comprovar que està més o menys cuit punxant amb un palet. Sempre que l’he fet el palet encara surt força moll, sembla que no mai s’acabi de coure del tot. Jo comprovo també que el centre del pastís no es mogui com un flam, i acostumo a deixar-lo al forn uns 10 minuts del que diu la recepta original. Treure el pastís del forn i escampar-hi per sobre una capa fina de melmelada d’arbercoc o de préssec per donar-li color i brillantor i coure 5 minuts més.  Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i poseu-lo a la nevera abans de servir.

Bon profit!

Pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge amb salsa de poma

Després d'haver sofert el pas d'un fulminant virus estomacal de 24 hores volia fer alguna cosa diferent de diumenge per celebrar que una setmana extenuant en molts sentits havia arribat a la seva fi. El meu estómac no estava per a grans festes i l'estat lamentable en què m'havia deixat el virus no
em permetia fer incursions als mercats abarrotats de dissabte al matí. Vaig obrir el congelador buscant una mica d'inspiració amb el que hi havia guardat i oh sopresa! vaig trobar uns pernilets de pollastre farcits de pernil i formatge que havia comprat a la Sirena pensant en ocasions d'emergència festiva.

Ja sé que aquest tipus d'elaborats amb carns vàries són molt millors si es compren a la carnisseria de tota la vida i encara més dignes de menció si ens els fem nosaltres mateixos barrejant ingredients més interessants que el pernil dolç i el formatge (de nen petit? de nen malalt? de paladar poc educat?). Crec que té prou mèrit fer d'aquest tipus de menjar un dinar de diumenge prou satisfactori i també crec que aquest tipus de plat està en la línia del que aquest blog pretén: fer plats prou interessants i saborosos que requereixin poca elaboració per desmitificar la idea que menjar bé requereix de molt de temps i esforç. En aquest blog no hi trobareu macarons de colors ni cupcakes (ja m'agradaria a mi tenir temps i espai per fer totes aquestes coses!) però si que miraré d'oferir algunes idees que us puguin ajudar a menjar bé sense grans complicacions, per això explico aquesta recepta que encaixa perfectament amb tot el que em passava pel cap quan vaig començar el blog ara fa més d'un any.

Dit això passo a explicar la recepta:
Primer enrossim els pernilets de pollastre (jo n'he fet quatre) a una cassola amb oli d'oliva. Els anem fent poc a poc, a foc baix, és importantíssim que quedin ben cuits per dins (el pollastre mig cru és una de les coses més fastigoses que existeixen...). Els reservem i a la mateixa cassola hi posem tres cebes tallades a juliana i un parell de pomes tallades a trossets, ho tapem i ho deixem coure a foc lent fins que tot estigui cuit. Hi posem un rajolí de vi de porto i el deixem evaporar. Hi passem tot pel túrmix i hi posem un rajolí de llet per tal que la salsa no quedi tan espessa. Posem la salsa a la cassola i els pernilets de pollastre que hem tallat a rodanxes. Ho deixem coure tot junt a foc baix durant uns deu minuts i ja ho tindrem llest. Ho servim acompanyat d'una mica d'arròs blanc i ja està, ja tenim un dinar de diumenge apte per a estómacs delicats.

N'he fet més del compte per portar-ho un dia d'aquesta setmana al tupper. En definitiva, és tan fàcil  de fer que pot ser un dinar de diumenge com omplir el tupper d'un dimarts qualsevol.