Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.

Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)

És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)

Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.

En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...

Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!

Gracias Diana!

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!

Entrepà d'hummus i amanida d'albergínia escalivada

Just a temps per fer la meva aportació d'entrepà per participar a la recepta del 15 d'aquest mes de maig... Sense proposar-m'ho ni tenir-ho planificat el sopar d'avui s'ha convertit en un entrepà ben original: havíeu menjat mai hummus amb albergínia?
Cal dir que ja tenia la meitat dels processos fets i que ha estat un entrepà fet de sobres que corrien per la nevera, si ho hagués hagut de fer partint de zero segur que no se m'hagués acudit! La setmana passada vaig fer hummus per una celebració conjunta d'aniversari (sí, sí, vaig fer anys...) que vam fer a la feina. Fer hummus és molt senzill, només cal triturar amb el túrmix un pot de cigrons cuits, un parell de cullerades de tahina, el suc de mitja llimona, una dent d'all, sal i oli d'oliva. També tenia a la nevera una albergínia escalivada i uns quants tomàquets cherry que van sobrar d'una quiche que vaig fer per la mateixa celebració d'aniversari i que no puc publicar de moment per manca de documentació gràfica...
Per fer l'amanida d'escalivada he barrejat l'albergínia amb mitja dotzena de tomàquets cherry tallats per la meitat, una mica de ceba tendra tallada a quadrets, mig gra d'all tallat molt petit, unes quantes fulles de julivert, un bon rajolí d'oli i un polsim de sal.
Per fer l'entrepà he untat mitja llesca de pa de pagès amb l'hummus, he posat l'amanida d'albergínia per sobre i ho he tapat amb l'altra meitat de la llesca de pa torrat.

Ideal també com a canapé o per farcir un pa de pita o podem sucar l'hummus amb bastonets i acompanyar-lo amb una mica d'amanida...

Cabdells a la planxa amb vinagreta de menta

Una altra recepta del llibre La cocina de la familia de Ferran Adrià que ha estat un èxit.
Al començament aquesta recepta no em feia gaire el pes, no soc gaire fan de passar per la planxa verdures que normalment mengem crues... Però el resultat va ser força interessant i fins i tot estic pensant de repetir-ho amb endívies.

Per fer-ho tallem els cabdells per la meitat i els posem a fer a la planxa amb una mica d'oli. Paral·lelament fem la vinagreta barrejant amb el túrmix unes quantes fulles de menta, un bon rajolí d'oli d'oliva, dues cullerades de vinagre i una cullerada petita de mostassa antiga i afegint-hi a última hora el rovell d'ou. Servim els cabdells a un plat i els tallem per la meitat i hi posem la salseta per sobre:

La vinagreta em va quedar més semblant a maionesa perque no vaig llegir una noteta que hi havia al peu de la recepta (és el que té fer tres plats al mateix temps...) en què es deia que el rovell s'havia de posar a última hora per tal que no emulsionés amb la resta d'ingredients.... De tota manera la salseta tenia un gust boníssim!

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!