Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.

Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)