Pastís de formatge amb menta

Com a postres de diumenge avui hem preparat un pastís de formatge clàssic amb un toc de menta i llimona. És un dels pastissos més fàcils que existeixen, es prepara en 10 minuts i després només cal posar-lo al forn durant uns 40 minuts. En poc menys d'una hora tenim unes postres de diumenge lleugeres i ideals que admeten nombroses variacions.

Per fer el pastís de formatge clàssic només cal barrejar, per aquest ordre 3 iogurs naturals, 250 grs. de formatge philadelphia, 4 cullerades de maizena, 10 cullerades de sucre i 3 ous. Un cop estigui ben barrejat ja tenim la base del pastís de formatge i hi podem posar el que ens vingui de gust. En aquest cas he optat per posar-hi unes quantes fulles de menta tallades molt molt petites i una mica de ratlladura de llima que hi han donat un toc que recordava el sabor d'un "mojito" (sense alcohol).

Després he posat el pastís al forn durant uns 40 minuts a uns 180º tenint només la part de baix engegada i posant el grill només els últims 10 minuts perque quedi més daurat.

Qui vulgui seguir gastant-se 20 euros a la pastisseria ho pot seguir fent, però amb propostes com aquesta i aquest altre pastís de formatge que ja us vaig mostrar en aquest mateix blog us asseguro que us els podeu ben bé estalviar i gaudir d'unes postres boníssimes amb poquet esforç...

Conill amb fruits de tardor

Aquí us presento una altra recepte de convidat. He tingut el plaer de menjar aquest conill amb un gust amb molta personalitat amb ingredients típics de la tardor. La protagonista és la Isabel, que tot i no agradar-li gaire la cuina té cops amagats i té la virtud de saber combinar diferents ingredients en teoría dispars

amb un resultat sorprenent.

Aquesta és la seva recepta:

Per fer aquest plat primerament posem en una cassola gran una ceba tallada per la meitat, quatre alls grans i dues fulles de llaurer per tal que l’oli agafi un bon sabor. Un cop aquí hi posem el conill degudament salpebrat, en aquesta recepta hi vam afegir dos conills trossejats, amb alfàbrega i farigola. Ho deixem coure a foc baix una bona estona per tal que el conill es vagi fent i estobant.

Quan comenci a enrossir-se hi afegim un raig de conyac i el deixem que es faci fins que s’evapori l’alcohol. En aquest punt retirem la ceba i els alls que els utilitzarem posteriorment per fer la picada.

La picada consta d’aquests dos elements més un altre all cru, set o vuit avellanes, set o vuit admetlles torrades, tres castanyes prèviament escaldades per poder-les pelar, un grapat de bolets per donar gust (en aquest cas llateroles, camagrocs i rossinyols), mig pot de tomàquet triturat i una mica d’aigua i sal. Aquesta picada l’hem triturat i l’hem afegit a la cassola amb el conill.

Quan arrenca el bull hem afegit un got de vi rosat,  un plat de bolets variats de temporada (els mateixos que la picada), una quinzena de castanyes i un moniato pelat i tallat a daus. S’ha deixat coure una mitja hora a foc baix per tal que tots els ingredients agafin el seu punt ideal de cocció.

I ja tenim preparat un plat de temporada, amb ingredients típics de tardor que donen una gran riquesa de sabors i textura al pal·ladar.

Per anar bé, s’ha d’acompanyar amb un bon vi i sobretot d’un bon pa per sucar en la salsa. Aneu en compte de no menjar-vos els colzes.  

Uns panellets diferents III

Un any més hem tornat a respondre a la cita anual de creació i producció de panellets diferents i imaginatius. Cada vegada és més difícil no repetir fórmules ni ingredients però ens en sortim i crec que el resultat ha estat prou satisfactori.

El procés d'elaboració de la base ha estat el mateix de sempre: 1kg d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patateta bullida que ajudi a lligar-ho tot. Un cop feta la massa la dividim en 6 boles, corresponents a cadascún dels gustos que farem. En aquesta ocasió:

1. Mel, mató i pinyons. Només un rajolí de mel i un parell de cullerades soperes de mató són suficients per fer uns panellets molt suaus i gustosos. Els pinyons els hem barrejat amb la massa tot i que també podeu optar per enganxar-los per fora amb l'ajuda d'un rovell d'ou.

2. Plàtan i llima. Una barreja de gustos inspirada en Ferran Adrià i que ja vaig preparar: Plàtan a la llima. Amb el suc de mitja llima i ratlladura de dos llimes i mig plàtan madur aixafat aconseguim una massa de textura ideal i un gran sabor.

3. Festuc i cardamom. Uns quants festucs triturats i un parell de llavors de cardamom en pols, tot barrejat per fer uns panellets d'inspiració àrab. A la part superior de la massa hi he col·locat un festuc senser per qüestions decoratives.

4. Carbassa i llavor de carbassa. Barregem la polpa cuita dun tros de carbassa amb la massa i hi afegim unes quantes llavors de carbassa fregides i salades. Contrast interessant dolç-salat...

5. Xocolata blanca i lacasitos. Aquesta és una concessió a la petita de la casa...

6. Coco ratllat i melmelada de pinya. La idea era combinar aquests dos ingredients per fer una mena de panellet de pinya colada...

Si voleu idees de més panellets diferents podeu veure'ls aquí i aquí. Ara tenim un any més per anar prenent notes per la propera edició dels panellets diferents! No fallarem!

Arròs amb conill i camagrocs

L'arròs amb conill és un dels clàssics dels dissabtes... Normalment el faig amb conill i carxofes (combinació ideal) però la tardor no és època de carxofes i en canvi tenim els mercats plens de bolets de tot tipus. He triat camagroc, un bolet de carn prima, agradable visualment i sobretot molt saborós que he pensat que s'avindria perfectament amb el conill. La veritat és que un cop he tastat aquest plat puc dir que no estava equivocada.

Per fer-lo només necessitem mig conill tallat a trossets, 2 dents d'all, mig pebrot verd, mig pebrot vermell, una ceba de figueres, una llauna de tomàquet sencer (o tres tomàquets madurs ratllats), un litre de brou de pollastre, 4 tasses d'arròs i un grapat de camagrocs frescos.

Per començar salem el conill i el rossegem a la paella que farem servir i el reservem. A continuació fem el sofregit amb la ceba, els pebrots i les dues dents d'all tallades a trossets petits. Quan ja estiguin una mica fets afegim el tomàquet, hi posem una mica de sal i li donem un parell de voltes. A continuaciói tornem a posar el conill, ho barregem una mica i ja podem posar l'arròs. Afegim el brou de pollastre que prèviament haurem escalfat i també els camagrocs que hem netejat i deixem que es vagi fent l'arròs durant uns 20 minuts.




















El resultat no ha estat gens decebedor! No us oblideu de tenir una bona copa de vi ben aprop per acabar de gaudir-ne!

Mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga

Jo acostumo a fer les mandonguilles sempre d'aquesta manera i tot i que el resultat és boníssim i és ideal per guardar al tupper i per congelar, de vegades ve de gust provar de cuinar amb altres ingredients per no acabar pensant que som tan poc creatius que només les sabem fer d'una manera.

Les mandonguilles són perfectes per portar al tupper i és per això que amb aquesta recepta participo en la proposta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera que en aquesta ocasió sembla que l'estiguin dedicant al meu blog, plagat de receptes aptes per tupper (recomano veure etiqueta tupperfriendly). 

Aquest cop vaig voler fer una salseta semidolça, tipus la que vaig fer amb els pernilets de pollastre però posant-hi també unes pastanagues per donar-hi un toc de color. Per fer aquesta recepta necessitem: mandonguilles de vedella degudament salpebrades, 1 ceba grossa, 3 pastanagues, 1 poma, mig got de vi blanc, 1 got de llet, 1 iougurt natural, un polsim de ras el hanout, oli d'oliva i sal.

Per començar vaig anar coent les mandonguilles en una cassola amb oli d'oliva i les vaig reservar. Al mateix oli vaig posar una ceba gran tallada a juliana, tres pastanagues a rodanxes i un poma a trossos i vaig deixar que s'anés coent a poc a poc. Quan ja estava una mica cuit hi vaig afegir un rajolí de vi blanc i ho vaig deixar reduïr uns deu minuts. Quan la verdura ja estava ben tova ho vaig triturar i hi vaig afegir un got de llet i un iogur per tal que no quedés tan espès. Vaig afegir-hi un polsim de ras el hanout (barreja d'espècies marroquina substituïble per curry o canyella) i hi vaig tornar a posar les mandonguilles i ho vaig deixar coure durant uns 10 minuts més remenant una mica de tant en tant.

Una recepta de contrastos que acompanyada amb arròs és ideal per portar al tupper o, per què no, per sorprendre la familia un dia que vingui a dinar.

Tatin de figues

Finals d'agost - principis de setembre: època de figues, un saborós fruit que dóna molta dolçor als múltiples plats que s'hi poden cuinar. En si mateix no és un fruit que m'apassioni en excés, no n'acostumo a menjar gaires però els meus pares tenen una figuera a casa seva, de les que són de color verd i, és clar, cada any per aquesta època en tenim per menjar.

Abans d'entrar en matèria deixeu-me dir que si n'heu de comprar i podeu triar no dubteu en agafar d'aquesta classe que són verdes ja que per mi són molt més dolces i bones que les més fosques.

La collita de figues d'aquest estiu no ha estat molt abundant però ha donat prou fruits com per poder fer aquest pastís deliciós i facilíssim.

Per preparar-lo només necessitem unes 15 figues, 50 grs. de sucre morè, un parell de cullerades d'aigua i una massa de pasta fullada. Per començar pelem les figues i les tallem per la meitat i cada meitat en dos trossos longitudinalment. A continuació preparem l'almívar barrejant a foc lent en una cassoleta petita 3 cullerades d'aigua i el sucre. Posem l'almívar a la base d'un motlle rodó baixet no desmuntable i a sobre hi col·loquem les figues. Ho cobrim amb la pasta de full i tot seguit ho enfornem durant uns 10 minuts a 200ºC amb el gratinador, fins que la pasta estigui daurada. Ho traiem del forn, deixem que es refredi una mica i ho tombem, de manera que quedin les figues per sobre i la pasta fullada faci de base. Ja ho tenim llest! Ho he preparat en uns 20 minuts.

Es pot menjar tebi però nosaltres preferim menjar-nos-ho a temperatura ambient amb una bola de gelat de nata o de vainilla. Ideal per un dia de festa o per un compromís de final d'estiu o d'inici de tardor.

Pollastre a la provençal amb olives negres

Avui porto una altra recepta molt fàcil i lleugera, ideal per fer una mica més portable el retorn a la rutina després de les vacances.
Es tracta d'un pollastre guisat seguint una recepta de La cuisine provençale, un recull de receptes força interessant que ja vaig fer servir quan vaig preparar aquestes sardines en escabetx.
Per cuinar-lo només necessitem un pollastre tallat a vuitens, una ceba, un gra d'all, una llauna petita de tomàquet trossejat, un gotet de vi blanc, una dotzena d'olives negres i una mica d'estragó (també es poden posar herbes provençals)
En primer lloc fem daurar el pollastre en una cassola. Quan hagi agafat color hi afegim la ceba tallada a juliana, la llauna de tomàquet i l'all. Ho remenem una mica i hi afegim el gotet de vi blanc i una mica d'estragó. Quan ja s'hagi evaporat l'alcohol baixem el foc, ho tapem i deixem que es vagi coent. Mentre es va fent traiem el pinyol a una dotzena d'olives negres d'Aragó i quan hagin passat uns 20 minuts les aboquem a la cassola, remenem i ho deixem coure durant uns 10 minuts més. A la recepta original el pas de treure el pinyol a les olives se'l saltaven ja que feien servir olives negres sense pinyol, opció molt més fàcil però des del meu punt de vista aquest tipus d'olives negres no tenen res a veure amb unes bones olives d'Aragó; de fet, m'atreviria a dir que les olives negres rodones sense pinyol (les que de vegades posen a les pizzes) espatllarien el plat...

Com veieu a la imatge, fa bona pinta, oi? I com heu vist, és un plat molt i molt fàcil i relativament ràpid de fer que serveix tant per fer un dinar de diumenge com per portar al tupper a la feina fent més agradable el dia.