Turbot al forn acompanyat de ceba caramel·litzada i puré de moniato

L'altre dia tenia uns convidats a casa per sopar i volia fer alguna cosa cuinada especial. Vam pensar en fer algun plat de peix que ens agrada molt i que per sopar resulta més lleuger i digestiu que la carn.

Finalment, després de donar-hi una mica de voltes, vam arribar a la conclusió que estaria bé fer turbot al forn amb algún acompanyament com la ceba caramel·litzada, que es pot fer amb antel·lació i agrada a tothom i vam improvisar també un puré de moniato per poder donar una mica més de color al conjunt. Total que així ho vam fer i va quedar super bo com a plat únic per sopar.

Per començar vam preparar la ceba caramel·litzada posant dues cebes (calculo mitja ceba per cap si són grans) tallades a juliana en una paella amb oli calent i a foc baix. La ceba s'ha d'anar fent a foc molt lent i s'ha de remenar sovint. Quan està transparent s'hi afegeix un parell de cullerades de sucre. Es remena una mica i per acabar i de manera opcional s'hi pot posar un rajolí de Porto (nosaltres el vam posar i realment el gustet del Porto li dóna un sabor especial. Si en teniu, no dubteu pas en posar-ne).

Per fer el puré de moniato vam coure el moniato al microones  durant 10 - 15 minuts (i si no, al forn) i després el vam triturar al túrmix i hi vam afegir la quantitat de llet necessària per tal de donar-li una consistència cremosa. No ha de quedar ni molt pastós ni molt líquid, per tant us recomano que aneu posant la llet mica en mica.

Mentrestant vam coure el peix al forn durant uns 20 minuts a 180ºC. Un cop va estar tot fet, vaig procedir a emplatar-ho: primer vam posar el turbot i seguidament els acompanyaments: la ceba i el puré de moniato. Per sobre del puré hi vam posar unes llavors de sèsam torrades i unes escates de sal que contrastaven amb la dolçor pòpia del moniato.

La veritat és que als nostres convidats els va agradar molt i fins i tot volien repetir. La llàstima és que vaig fer les racions justes i no hi va haver possibilitat. Ah, i me n'oblidava, el vi blanc fresquet que no falti!!!

Si vols una altra opció per cuinar el Turbot també pots provar el Turbot al forn amb patates que vaig fer fa un temps.

Crumble de poma

Diumenge passat vam provar per fi la paella de la Lambra, amb sèpia, gambes, musclos i alguna cosa més que ens explicarà amb més detall ella mateixa a la secció Les receptes dels convidats. Mentre esperem pacientment que la Lambra tingui un moment per escriure la recepta i enviar-me-la us explicaré les postres que vaig preparar per l'ocasió: crumble de poma.

Es tracta d'unes postres força senzilles i fàcils de fer i amb pocs ingredients, ideals per un dia especial.

Per fer un crumble de poma per unes 6 persones necessitarem 4 pomes golden, un grapat de panses, una cullerada de sucre morè, una llavor de cardamom triturada, uns 50 grams de mantega i uns 50 grams de farina i unes quantes ametlles laminades. Per començar pelem les pomes i les tallem a trossos una mica grans. Posem una mica de mantega a una paella una mica gran i hi posem les pomes. Quan estiguin una mica toves hi afegim les panses, una mica de sucre i la llavor de cardamom i ho remenem bé. La llavor de cardamom li dóna un toc exòtic al tema però si no en tenim hi podem posar una mica de canyella en pols o una punteta de vaina de vainilla. Un cop estigui tot una mica tou ho retirem del foc i ho posem en un motlle apte per anar al forn.

A continuació fem el crumble: barregem en un bol la farina amb la mantega amb els dits, de manera que es vagin formant una mena de boletes amb una mica de consistència. Hi afegim la cullerada de sucre i seguim fent les engrunetes. Anem disposant aquestes engrunes per sobre la poma fins que estiguin cobertes i hi posem també unes quantes ametlles laminades. A continuació ho posem al forn amb el gratinador fins que estigui torrat per la part de sobre i tingui una crosta de prou consistència. Es serveix una mica tebi acompanyat d'una bola de gelat de vainilla.

No queda molt presentable a nivell estètic però bo, n'és un rato llarg. La foto la vaig fer amb el mòbil i no ha quedat prou bé... però crec que us en podeu fer una idea.

Plàtan a la llima

Avui poso una recepta simplíssima però amb un resultat boníssim i sorprenent. L'he tret del llibre de Ferran Adrià La comida de la familia, un recull de receptes amb coses molt interessants i sorprenents com aquesta.

Es tracta d'unes senzilles postres que només porten 3 ingredients (plàtan, llima i sucre) i que combina la dolçor del plàtan amb el puntet àcid de la llima.

En primer lloc cal posar 4 cullerades d'aigua i 2 de sucre en un recipient i escalfar-lo fins que el sucre estigui dissolt fent així un almíbar. Quan ja està fred s'hi afegeix una mica de ratlladura de llima i el suc de mitja llima. Aquest líquid es barreja amb un parell de plàtans tallats a rodanxes i es deixa a la nevera durant una hora. 

En un moment ja hem preparat unes postres especials de diumenge!

Risotto amb rossinyols i trompetes de la mort

Aquesta és la meva aportació a La recepta del 15 d'aquest mes de novembre que té com a protagonista els bolets.
Això d'anar a buscar bolets a la muntanya és una activitat que no fem mai, de fet a mi no m'agrada gens estar hores buscant una cosa que no has perdut i que no saps si arribaràs a trobar. Suposo que el fet de trobar-ne deu fer una il·lusió infinita, més si tenim en compte el preu dels bolets al mercat, però com que a mi mai m'ha passat no em suposa una motivació per anar-hi...
Però quan arriba la tardor sempre m'agrada comprar-ne i fer algun plat de carn amb bolets. Aquesta vegada, però, vaig comprar rossinyols i trompetes de la mort i em vaig decantar per fer un risotto, un plat de diumenge que feia molt de temps que no menjàvem.
Per fer-lo (per a 2 persones) necessitem una ceba no gaire gran, un grapat de bolets, un gotet de vi blanc, unes tres tasses d'arròs bomba i un litre de brou de pollastre (s'accepten tetra bricks).
Per començar cal tallar una ceba a trossets molt petits i posar-la a coure en oli d'oliva a foc molt lent en una cassola. Paral·lelament posem un litre de brou de pollastre a bullir. Quan la ceba ja està transparent es posen els bolets (en aquest cas un grapadet de rossinyols i trompetes de la mort), s'hi afegeix l'arròs (per fer risotto jo faig servir arròs bomba) i un gotet de vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat posem un parell de cullerots del brou que ja tenim calent i ho remenem fins que el brou s'hagi evaporat. Anem repetint l'operació en diverses ocasions fins que l'arròs estigui cuit. No s'hi val posar tot el brou de cop i esperar a que es vagi evaporant, el resultat no serà igual, seguríssim!! Quan l'arròs ja està cuit es posa un grapat generós de formatge parmesà ratllat i es segueix remenant fins que el formatge es fongui bé i quedi un arròs ben cremós.

El toc de distinció va ser quan, un cop servit al plat, hi vam posar per sobre un polsim de sal amb tòfona blanca que ens havien portat de França els nostres cunyats i que hi va quedar d'allò més bé...

Evidentment el risotto requereix d'una presentació diferent per donar-li més entitat com a plat de festiu. I això sí, si fas risotto has de tenir un bon vi a punt per a ser servit.

Pollastre al curry verd

He inaugurat una nova secció al blog que es diu "la recepta dels convidats".
Quan anem a dinar a casa d'amics o familiars o algú porta algún plat a la feina o a alguna reunió d'amics sovint diem allò de "M'has de passar la recepta!". Berta's Kitchen pot ser també un mitjà per tots aquells amants de la cuina que no tenen blog però volen compartir les seves receptes.

La nostra amiga Diana va estar encantada quan la vaig convidar a compartir la recepta del pollastre al curry verd que ens va fer per sopar fa un parell de setmanes i que estava boníssim. Avui m'ha enviat la recepta per mail i aquí la comparteixo amb tots vosaltres.




Para 6 personas
* 1 lata de leche de coco
* Un chorrito de aceite
* 1 Cebolla picada
* ½ cucharada de pasta de curry verde
* 600 gramos de entremuslos de pollo deshuesados, cortados en cuadrados
* 4 hojas de lima kaffir
* 3cdas de zumo de limón
* Ralladura de la cascara de un limón
* 3 cdas de azúcar morena
* Y hojas de menta picadas al gusto
* 1 patata cortada en cuadraditos (para quitar el exceso de picante)
Ésta manera de preparar “el pollo al curry verde” junta dos recetas, por un lado “Mar i muntanya versió thai: curry verd de pollastre i gambes” preparada el mes de septiembre del 2011 en este blog y por otro una que encontré en el libro “Las mejores recetas de Asia”.
La ocasión para prepararla fue una cena con unos amigos muy queridos y de buen diente J a los que les gusta probar diferentes sabores.
El tiempo que demora en preparar ésta receta es de aproximadamente 50 minutos.
Para empezar, calentamos el chorrito de aceite en el wok, le añadimos la cebolla picada y la pasta de curry verde. Dejamos que se sofría por un par de minutos, hasta que desprendan un aroma intenso. Incorporamos el pollo troceado y, con una cuchara de madera, lo vamos salteando hasta que veamos que esté casi hecho.
Luego le agregamos la leche de coco, las hojas de lima kaffir y lo dejamos hervir por unos minutos hasta que el pollo esté completamente hecho. Es aquí donde al probarlo me di cuenta que picaba más de lo esperado, buscando por internet la manera como solventar éste problema encontré la recomendación de colocar una patata grande cortada en cuadrados para absorber el exceso de sal y picante. El consejo funcionó y se rebajó un poco el picante.
Luego de éste pequeño percance y habiendo dejado que tanto el pollo como la patata se cuezan, agregamos el zumo de lima, la ralladura del limón, el azúcar moreno y parte de las hojas de menta. Lo removimos por un minuto y apagamos el fuego.
Al momento de servirlo le colocamos el resto de las hojas de menta como decoración y utilizamos, como guarnición, arroz basmati aromatizado con unas gotitas de zumo de limón.

Gracias Berta por invitarme a compartir ésta receta.

Uns panellets diferents II

Si us van agradar els panellets de l'any passat  agafeu-vos fort. Aquest any hem seguit amb la nostra fal·lera innovadora i hem introduït 5 nous gustos diferents.
La base l'hem fet com l'altra vegada barrejant 1 Kg. d'ametlla mòlta, 1/2 kg de sucre i una patata bullida fins aconseguir una massa homogènia. Un cop hem tingut la massa l'hem separat en 5 boles diferents i hi hem barrejat els ingredients de les 5 varietats:

1. Taronja, Cointreau i gotes de xocolata. Doncs això, hi hem barrejat la ratlladura d'un taronja, un rajolí de Cointreau i unes gotes de xocolata negra (concretament les que venen al Mercadona, d'un resultat sorprenent).

2. Crema Catalana: essència de vainilla, canyella i ametlles garrapinyades triturades (per donar-hi un toc cruixent, com si fos el sucre cremat)

3. Xocolata, nous de macadamia i nutella. Es barreja la massa amb cacau en pols i nous de macadàmia una mica triturades, es fa un sot al mig i un cop està cuit el panellet s'omple el sot amb la Nutella.

4. Postres de músic. Es barreja la massa amb fruits secs (pinyons, panses i anous) i un rajolí de moscatell.


5. Mojito. Rom, menta picada i ratlladura de llima.

Un cop tenim fets els panellets els posem al forn ja calent durant uns 8 minuts. És molt important no passar-nos del temps i vigilar-los bé perquè no es torrin massa!

Un any més vam competir amb els nostres cunyats de Canet que van preparar panellets amb melmelada de raïm, sèsam i vainilla, cirera, tiramisú i síndria i meló confitats. Els van quedar molt bonics, potser més que els nostres, però jo m'atreviria a dir que un any més vam quedar empatats i és que hi posem les mateixes ganes, imaginació i esforç!

Bacallà "Ajoarriero"

L'altre dia vaig tornar a fer un plat de bacallà amb patates, pebrots i tomàquets, un bacallà "ajoarriero", plat d'origen basc molt gustós i fàcil de fer. Abans el feia d'una forma una mica més laboriosa però ara he descobert com agilitzar alguns dels passos de manera que sigui molt més ràpid de fer.
Per fer-lo necessitem 1/2 kg de bacallà esqueixat, mitja llauna de tomàquet, un pebrot verd, una ceba grossa, un parell de patates grosses, mitja llauna de pebrots del piquillo, uns quants alls i julivert.
Per començar coem les patates tallades com si anessim a fer una truita al microones i, al mateix temps anem fent un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan ja estan una mica cuits hi afegim la mitja llauna de tomàquet trossejat (o un parell de tomàquets frescos ratllats). Quan ja tenim les patates cuites i el sofregit ja està fet les hi afegim i ho remenem tot bé. En aquest punt cal tenir en compte que les patates a la recepta original es fregeixen en una paella a part enlloc de ser cuites al microones. És evident que les patates fregides són molt més bones que les patates cuites al microones però si després de coure-les les barregem bé amb el sofregit també agafen un bon gustet i ens estalviem uns quants greixos. A més, estalvia un munt de temps això de coure les verdures al microones... En una altra paella hi posem uns quants alls a làmines i els pebrots del piquillo tallats a tiretes i els afegim a la barreja de les patates i el sofregit. Finalment hi posem el bacallà esqueixat dessalat ben sec i li donem unes quantes voltes per tal que es cogui. li posem un bon grapat de julivert trossejat i ja ho tenim llest!

Jo hi vaig afegir unes quantes olives negres tallades a làmines però això és una aportació personal que no he llegit a cap de les receptes consultades... Si heu de menjar de tupper durant la setmana intenteu fer-ne una mica més del compte!
Imprescindible acompanyar aquest bacallà amb una mica de vi blanc ben fresquet!

Pa de pessic de carbassa

Arribo a temps de participar a La recepta del 15 que en aquesta ocasió està dedicada a la carbassa. Ja he fet servir aquest ingredient en algunes receptes publicades al blog com aquesta crema de carbassa o aquest gulash de gall d'indi amb carbassa. Avui he optat per fer alguna cosa dolça i he decidit fer un pa de pessic dolç i esponjós ideal per esmorzar o berenar.
He trobat una recepta molt similar a diversos blogs i a totes es feia èmfasi en la importància de fer servir 300 grams de carbassa pelada i ratllada i respectar exactament la mesura d'ingredients que s'indicava. Així doncs, he seguit la recepta al peu de la lletra fent només un petit canvi per, una vegada més evitar la mantega i fer-lo més saludable.
En primer lloc cal pelar i triturar 300 grams de carbassa. Aquest és el pas més pesadet de tot el procés però si tenim el suplement triturador del túrmix es fa de forma relativament fàcil, tallant la carbassa en trossets prou petits la màquina ja s'encarrega de fer la resta.
A continuació es barregen 4 ous amb 300 grams de sucre amb el suplement batedor del túrmix fins que quedi ben barrejat. En un altre bol es posen 300 gr. de farina tamisada, 12 grams de llevat royal (no hi poseu el sobre sencer, que sembla ser que és massa) i un polsim de canyella en pols. Ara només es tracta d'abocar al bol de la barreja de farina (per aquest ordre) el puré de carbassa, la barreja d'ou i sucre i uns 50ml d'oli de girasol (substituïbles per 100grs. de mantega). Tot això ho anem barrejant poc a poc un amb el batedor del túrmix fins que tingui una textura homogènia i ja ho tenim llest per anar al forn (que ja haurem encès una mica abans).
Abans de posar-lo al forn li he barrejat unes perles de xocolata negra que li dóna un toc diferent que el millora realment i per mi és molt més bo.
Al forn s'hi ha estat durant 50 minuts a 180º només amb la part de baix del forn encesa. Després d'aquest temps ja es pot obrir el forn, mirar si ja està fet i en cas que no estigui fet (farem la prova de l'escuradents per saber-ho) només caldrà tancar-lo de nou i esperar 10 minuts més sense obrir el forn i tornar a posar l'escuradents per veure si ja està fet.

El resultat és un pa de pessic molt flonjo i gustós, que et permet sorprendre en cada queixalada el teu paladar i el dels teus convidats si és que el vols compartir!!!

Pollastre al curry amb verduretes i premi!

Seguint amb la temporada tupper que acaba de començar presento un pollastre al curry molt fàcil i rapidet de fer. Quan haig de fer pollastre pel tupper de l'endemà i me l'imagino fet a la planxa i després reescalfat al microones se'm regira l'estómac i busco per la nevera alguna cosa per acompanyar-lo i fer-lo comestible. Un dels recursos més utilitzats és posar-hi unes quantes verduretes i alguna espècie que li doni una mica de gustet i acompanyar-lo amb arròs blanc i això és el que vaig fer la setmana passada. En primer lloc es talla el pollastre a tiretes i es passa per la paella amb el foc una mica fort, de manera que quedi dauradet, tirant-hi força curry de manera que quedi una mica groc. Un cop està fet es retira del foc i es reserva. Al mateix oli es posa la verdura tallada a quadrets: ceba, pebrot verd, pastanaga i carbassó (no cal dir que es poden posar les verdures que més ens agradin) i quan ja estiguin una mica fetes s'hi afegeix una llauna de tomàquet sencer tallat a trossets. Es remena bé i s'hi posa també un polsim de curry i una mica de chili powder o pebre vermell picant (al gust). Quan ja està bastant fet hi tornem a posar el pollastre, ho remenem una mica i ja està fet. Acompanyat d'arròs blanc o cuscus és ideal pel tupper!

I ara us explico de què va això del premi...
Resulta que la Cinta de Trossets de cuina m'ha otorgat el premi Liebster Award que serveix per donar a conèixer blocs amb menys de 100 seguidors. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que algú pensés en mi per un premi. Gràcies Cinta!


Les regles del premi són:

- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


Doncs comencem!

Les 11 coses sobre mi

- M'encanta nedar, quan estic en remull m'oblido de tot
- Sempre he treballat en l'àmbit de l'art contemporani
- M'agrada viatjar
- Visc a Barcelona i m'agrada molt però de tant en tant necessito sortir i airejar-me
- Quan visito una ciutat entro a tots els mercats que trobo
- Tinc més temptacions consumistes a una botiga d'estris de cuina que a una botiga de roba
- No m'agrada anar a buscar bolets. Si ja és un pal buscar alguna cosa que has perdut, imagina anar a buscar bolets, que no els has perdut i ni tan sols saps si hi seran!
- Intento organitzar-me bé per tenir temps per tot però de vegades és difícil
- Diuen que sóc tossuda però difícilment ho reconeixeré
- Sóc incapaç d'anar de viatge i no comprar alguna cosa que em cridi l'atenció a un supermercat qualsevol (una sopa de sobre, una melmelada, una caixa de tè, unes olives...). No busco productes gourmet específicament...
- Poques vegades segueixo al peu de la lletra una recepta de cuina, sempre hi faig alguna aportació personal ja sigui per millorar-la segons el meu criteri o per innovar... La feina és meva després quan la vull tornar a fer!

Les 11 preguntes:

- Com et definiries? 

  Ja he explicat 11 coses sobre mí... En resum: sóc impacient i molt exigent amb mi i amb els altres.

- Quin és el teu plat preferit?

  La meva fideuà. Ho sento però com la meva no n'he provat cap...

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?

 Seria molt còmode que em cuinessin però tendeixo a supervisar massa qualsevol cosa que passi a la (meva) cuina i al final prefereixo cuinar jo.

- Quines són les teves postres preferides?

No sóc gaire de dolç ni acostumo a reservar-me per les postres. Quan vaig a menjar fora de casa sempre demano un sorbet de fruita.

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?

El tomàquet, sens dubte 

- Quin és el millor viatge que has fet?

Islàndia, un lloc estrany, curiós i molt interessant

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?

Normalment quan vaig a menjar fora busco algun lloc on facin coses que jo no sé fer o que no faig gairebé mai... Per això acostumo anar a restaurants de cuina internacional

- T'agrada més la carn o el peix? 

Potser la carn, m'agrada menjar tot tipus de carn però no m'agrada tot el peix.

- Quin és el teu formatge preferit?

El formatge Comté, com més curat millor 

- Xocolata negra o amb llet?

Amb llet, que es desfaci a la boca

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 

N'he provat que no m'han agradat però els pitjors són aquells que no estan ben cuinats i que s'han pagat cars al restaurant... Per desgràcia m'ha pasat vàries vegades...

I ara els 11 blogs a qui dono el premi:

http://cuinautil.blogspot.com.es/
http://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/
http://cocere.blogspot.com.es/
http://elplatdeldia.blogspot.com.es/
http://elsmeusplats.blogspot.com.es/
http://salioli.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://persucar-hipa.blogspot.com.es/
http://alfristoncottage.blogspot.com.es/
http://graelladesucre.blogspot.com.es
http://pelplaerdecuinar.blogspot.com.es/

Macarrons a la boscaiola (versió lleugera)

Aquest estiu vam tornar de les nostres vacances al nord d'Itàlia carregats amb paquets de pasta de diferents formes i colors, entre ells un de mezzi rigatoni, una mena de macarrons ratllats molt grans tallats per la meitat, ideals per participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes de setembre.

 La setmana passada vaig comprar uns tomàquets cherry espectaculars i vaig pensar que una bona idea per gastar-los era fer una recepta de pasta que en portés. Navegant una mica vaig trobar una recepta italiana que desconeixia: macheroni alla boscaiola i vaig decidir fer-ne una versió lleugera canviant el bacon per una mica de pernil dolç. Segurament queden més bons amb bacon però ja sabeu, prefereixo fer les receptes amb menys greix... 

En primer lloc es talla una ceba a quadrets petits i sofregeix a una paella. A continuació es posen els xampinyons (uns 250 grams) tallats a làmines i es deixa coure tapat una estona, fins que els xampinyons estiguin cuits. Finalment es posen els tomàquets cherry, el pernil dolç tallat a quadrets i unes quantes olives negres tallades a rodanxes (jo vaig fer servir les d'Aragó) i es deixa coure una estoneta, es posa sal i pebre i finalment un bon grapat de julivert. Seguint la recepta s'hauria d'haver posat una mica de parmesà per sobre però enlloc de parmesà vaig posar una mica d'emmental i ho vaig gratinar al forn.

Va quedar molt bo, els macarrons estaven al seu punt i amb el formatge desfet per sobre, mmmmmhhhh... El proper dia ho faré amb parmesà i sense gratinar, crec que el toc saladet del parmesà anirà perfecte amb les olives i el tomàquet.

Ho vam acompanyar amb un vi blanc del lago di Garda ben fresquet i vam brindar amb el desig que les nostres properes vacances fossin igual de relaxants i profitoses que aquestes que desgraciadament ja han passat...

Vedella guisada amb xampinyons i olives

He tornat!!!!!!!!
Han estat gairebé dos mesos de desconnexió total, he anat seguint tot el que s'anava publicant als altres blogs gastronòmics que vaig seguint però no he trobat el moment de cuinar coses noves (no ha estat un estiu molt productiu en aquest sentit...) i les poques coses que he fet ni tan sols les he fotografiat.
La setmana passada vam tornar a la rutina barcelonina després d'estar gairebé un mes a fora i vam donar per inaugurada la nova temporada de tupper amb aquesta recepta de vedella que he tret de Corse Cuisine et Saveurs d'un llibre de cuina corsa que vaig comprar fa un parell d'anys a Bastia, al nord de l'illa.
Es tracta d'una recepta fàcil de fer i amb pocs ingredients, només caldrà una mica de temps de cocció perque la carn quedi ben tendra i poca cosa més.
Per començar salem uns daus de vedella i els posem a una cassola amb oli juntament amb un parell de cebes tallades a juliana i dos dents d'all sense pelar aixafades. Quan ja estigui tot una mica dauradet hi afegim una cullerada de tomàquet concentrat, ho remenem bé i hi afegim un gotet de vi blanc. Un cop el vi s'ha reduït hi posem una llauna de tomàquet trossejat i una mica de farigola, baixem el foc i ho deixem coure durant una hora i mitja afegint una mica d'aigua si es queda sense líquid. Hi posem una dotzena d'olives sense pinyol tallades per la meitat i uns 200 gr de xampinyons a làmines i ho deixem coure tot durant mitja hora més. Jo ho vaig acompanyar d'arròs però també es pot acompanyar amb patates al forn o al vapor.

I aquesta és la pinta que feia el meu primer tupper de la temporada... A veure si aconsegueixo mantenir el nivell!

Pollastre al forn "en bossa" i primer aniversari del blog!

En primer lloc voldria auto felicitar-me per l'aniversari del blog. M'acabo d'adonar que justament avui fa un any que vaig començar i que malgrat les dificultats i la falta de temps he aconseguit anar publicant cosetes i participant en diferents reptes i esdeveniments... Vaig començar amb moltes ganes, les meves nenes (les amigues, s'entén, la meva nena encara no parla...) em van animar a publicar les coses que provaven quan venien a casa per poder fer-les després a casa seva... I així, pensant en elles i en la possibilitat que algú altre pogués aprofitar les meves petites aportacions a facilitar la tasca de cuinar dia a dia em vaig anar engrescant i a arrel de participar en reptes i concursos vaig anar tenint més seguidors i comentaris de gent que no coneixia. Han estat mesos intensos, sobretot a partir de gener (s'ha notat un descens en les publicacions...) però he aconseguit anar penjant coses i participant en tot el que he pogut.
Cuinar i menjar em fa feliç: si algun dels meus plats desperta el vostre interès i us animeu a fer-lo i el gaudiu tant com jo em faria molta il·lusió que m'ho expliquessiu!
La recepta que poso avui, en un dia tan especial no està gaire a l'alçada de la celebració quant a sofisticació o originalitat però reuneix les característiques de gran part de les receptes que he anat publicant: fàcil, ràpida i amb pocs ingredients.
La inspiració em va venir quan una companya de feina (bé, més que això!) va comentar que havia preparat un pollastre al forn amb una bossa i una mena de barreja d'espècies que ja venien preparades i que li havia quedat de conya. Vaig anar al super, vaig mirar la caixa del preparat, vaig veure que tenia molts greixos saturats i la vaig tornar a deixar a l'estanteria. Després vaig veure que també venien les bosses per fer aquest tipus de plats al forn i vaig pensar que també podia quedar si jo feia la barreja i ho posava tot dins la bossa.
Simplement vaig obrir la bossa i hi vaig posar una ceba tallada a juliana, una patata tallada a trossos no gaire grans, sal, pebre, el suc d'una llimona, un grapat d'herbes provençals i orenga i les cuixes de pollastre. Vaig tancar la bossa i la vaig posar al forn durant uns 40 minuts.

Després vaig obrir la bossa i va sortir un suquet gustós (la llimona és fonamental!) amb les patates al seu punt! Increïble!
I no cal dir que és ideal pel tupper!

Carbassons en vinagre i herbes aromàtiques (zucchine in capece)

Després d'uns quants mesos de pausa acaba de tornar l'esdeveniment Hecho en mi cocina, que ens proposa en aquesta ocasió que fem una recepta utilitzant un ingredient tan sa i versàtil com el carbassó.
La veritat és que m'he despertat una mica tard i he hagut d'improvisar una mica... Vaja, que al final entre unes coses i altres ha arribat el dia 25 i jo amb els carbassons per fer i la nevera mig buida... L'única opció de poder arribar a temps per participar al repte era trobar alguna coseta fàcil de fer, ràpida i amb (molt) pocs ingredients... La solució l'he trobat a un llibre de cuina italiana que vaig comprar fa uns anys a Verona i que es diu Italia in cucina : Zucchine in capece.
En primer lloc posem en un cassó uns tres dits de vinagre de vi blanc amb una fulla de llorer, un parell de fulles de menta fresca i un grapat d'orenga i ho fem bullir durant uns 10 minuts, fins que el vinagre hagi reduït un terç del seu volum. Entretant, tallem els carbassons a làmines longitudinals d'uns 3 mm de gruix, els passem per la paella i els deixem escórrer en un paper absorbent. Ara només quedarà posar els carbassons en un recipient de fang o vidre amb una dent d'all tallada a làmines, un bitxo i una mica de sal i abocar-hi el vinagre per sobre. Després ho deixem a la nevera i al cap d'unes hores ja es podrà menjar...

Ho hem menjat amb una llesqueta de pa amb tomàquet però crec que deu ser ideal per acompanyar qualsevol tipus de carn a la planxa o pollastre al forn. Se li poden trobar moltes aplicacions, de fet, n'he tallat uns quants a trossets i els he posat a l'amanida de pasta del tupper de demà...

Lomo saltado

L'altre dia estava recollint els llibres de cuina internacional que havia regalat el diari El País i que la petita havia escampat pel terra del menjador i em vaig aturar en el llibret dedicat al Perú buscant si portava la recepta de lomo saltado que fa un temps ens va fer la nostra amiga Diana. Efectivament hi havia aquesta recepta però vaig pensar que era més lògic demanar-li directament a la Diana, gran coneixedora de la gastronomia del seu país, que seguir un llibret anònim sense gaire garantia d'autenticitat.

Així ho vaig fer i la Diana em va enviar la recepta que vaig seguir al 85% per manca d'ingredients (i de temps d'anar-los a comprar...)

És una recepta molt fàcil i ràpida ideal per dinar diumenge (recomano fer-ne més del compte i així poder-lo portar al tupper un altre dia de la setmana)

Per començar posem la carn de vedella (tipus bistec) tallada a tiretes amb una dent d'all picada i una mica d'ají (jo no en tenia...) una estoneta i després la passem ràpidament per la paella amb oli molt calent i la retirem. Al mateix oli posem un parell de cebes tallades a juliana i una altra dent d'all (i una altra mica d'ají) i ho deixem fins que estigui una mica cuita. Després hi tornem a posar la carn, la pasta de cilantro (que tampoc vaig posar...) i una mica de vi blanc i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment es posen 3 tomàquets pelats tallats en trossos grans, un parell de cullerades de vinagre de vi negre i tres cullerades de salsa de soja i una mica de julivert picat i deixem que s'acabi de fer.

En principi s'acompanya de patates fregides i arròs blanc però per evitar greixos ho vaig acompanyar de patates a rodanxes fetes al forn enlloc de fregides i sense arròs...

Fa bona pinta, no? El proper dia intentaré aconseguir l'ají per fer-ho més autèntic!

Gracias Diana!

Pasta amb calamars, gambes i cloïsses

Em fa molta ràbia quan van passant les setmanes i no he aconseguit trobar el temps per fer una entradeta al blog. No es necessita tant de temps, sobretot si es tenen fotos de receptes ja fetes que només cal explicar ràpidament... Si al vespre quan tinc temps de dedicar-me una mica al blog no tinc ni esma per engegar l'ordinador és que la feina m'està robant més temps i energia del que seria desitjable...
Ara, un cop superat aquest primer pic de feina de la temporada, he trobat el moment de seure i explicar un plat de pasta que vaig preparar dissabte (no he hagut de recorrer al magatzem de fotos), molt ràpid i amb bona relació temps-resultat, com a mi m'agrada.
Per fer-la vaig posar una ceba tallada a trossets petits i un all trinxat a una paella gran antiadherent i hi vaig afegir una llauna de tomàquet triturat petita. Quan ja estava una mica fet el tomàquet hi vaig posar el calamar tallat a trossets petits, ho vaig remenar bé i ho vaig deixar que s'anés fent. Després hi vaig posar un rajolí de vi blanc, vaig deixar que s'evaporés i vaig posar un bon grapat de cloïsses i vaig deixar que s'obrissin. A part vaig fer les gambes a una paella i les vaig afegir al sofregit i hi vaig posar unes fulles de julivert tallades.

Ara només faltava coure la pasta (en aquest cas una curiosa pasta que em va portar la meva germana d'Itàlia aquest nadal) i barrejar-ho tot! Ideal si tenim convidats!

Entrepà d'hummus i amanida d'albergínia escalivada

Just a temps per fer la meva aportació d'entrepà per participar a la recepta del 15 d'aquest mes de maig... Sense proposar-m'ho ni tenir-ho planificat el sopar d'avui s'ha convertit en un entrepà ben original: havíeu menjat mai hummus amb albergínia?
Cal dir que ja tenia la meitat dels processos fets i que ha estat un entrepà fet de sobres que corrien per la nevera, si ho hagués hagut de fer partint de zero segur que no se m'hagués acudit! La setmana passada vaig fer hummus per una celebració conjunta d'aniversari (sí, sí, vaig fer anys...) que vam fer a la feina. Fer hummus és molt senzill, només cal triturar amb el túrmix un pot de cigrons cuits, un parell de cullerades de tahina, el suc de mitja llimona, una dent d'all, sal i oli d'oliva. També tenia a la nevera una albergínia escalivada i uns quants tomàquets cherry que van sobrar d'una quiche que vaig fer per la mateixa celebració d'aniversari i que no puc publicar de moment per manca de documentació gràfica...
Per fer l'amanida d'escalivada he barrejat l'albergínia amb mitja dotzena de tomàquets cherry tallats per la meitat, una mica de ceba tendra tallada a quadrets, mig gra d'all tallat molt petit, unes quantes fulles de julivert, un bon rajolí d'oli i un polsim de sal.
Per fer l'entrepà he untat mitja llesca de pa de pagès amb l'hummus, he posat l'amanida d'albergínia per sobre i ho he tapat amb l'altra meitat de la llesca de pa torrat.

Ideal també com a canapé o per farcir un pa de pita o podem sucar l'hummus amb bastonets i acompanyar-lo amb una mica d'amanida...

Cabdells a la planxa amb vinagreta de menta

Una altra recepta del llibre La cocina de la familia de Ferran Adrià que ha estat un èxit.
Al començament aquesta recepta no em feia gaire el pes, no soc gaire fan de passar per la planxa verdures que normalment mengem crues... Però el resultat va ser força interessant i fins i tot estic pensant de repetir-ho amb endívies.

Per fer-ho tallem els cabdells per la meitat i els posem a fer a la planxa amb una mica d'oli. Paral·lelament fem la vinagreta barrejant amb el túrmix unes quantes fulles de menta, un bon rajolí d'oli d'oliva, dues cullerades de vinagre i una cullerada petita de mostassa antiga i afegint-hi a última hora el rovell d'ou. Servim els cabdells a un plat i els tallem per la meitat i hi posem la salseta per sobre:

La vinagreta em va quedar més semblant a maionesa perque no vaig llegir una noteta que hi havia al peu de la recepta (és el que té fer tres plats al mateix temps...) en què es deia que el rovell s'havia de posar a última hora per tal que no emulsionés amb la resta d'ingredients.... De tota manera la salseta tenia un gust boníssim!

Pollastre marinat estil marroquí amb cuscús

La foto em va sortir fatal però malgrat això crec que val la pena posar aquesta recepta al blog ja que va ser una improvisació que vaig fer en una d'aquestes intenses setmanes que hem viscut ultimament i que va donar molt bon resultat, sobretot tenint en compte el poc temps que hi vaig dedicar. L'origen de la recepta es troba a un molt bon llibre que va arribar a casa per Nadal, La comida de la familia de Ferran Adrià. Tot i que hi ha algunes receptes massa evidents (meló amb pernil, amanida de tomàquet amb mozzarella) és un llibre que té receptes molt fàcils i ràpides de fer que dónen molt bon resultat (ja n'he fet algunes, les aniré posant). Aquesta recepta parteix de la de guatlles amb cuscús a la marroquí però hi he fet algunes variacions i per això he canviat el nom del plat.
En primer lloc vaig posar unes cuixes de pollastre dins d'una bossa de plàstic (de congelació) amb el suc d'una llimona, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre, unes fulles de menta tallades a juliana i una cullerada de ras el hanout. Vaig deixar-ho a la nevera durant una hora i a continuació ho vaig posar en una plata de forn, sobre una base de ceba tallada a juliana i ho vaig posar al forn durant uns 25 minuts, fins que el pollastre va estar cuit. Mentre el pollastre era al forn vaig posar oli a una paella i hi vaig fregir un grapadet de panses i pinyons. Quan estaven una mica daurades hi vaig posar una tassa de cuscús i una tassa d'aigua (és important que sigui la mateixa proporció) i vaig deixar que s'evaporés l'aigua. I ja va estar llest! Fàcil, oi?

Com ja he dit, la fotografia és bastant desastrosa, el proper dia que ho torni a fer (segur que ho repeteixo!) la canviaré. No cal dir que és ideal pel tupper!

Tàrtar de salmó

Diumenge passat per dinar vaig fer un entrant sa i lleuger, molt fàcil de fer i resultón, ideal per quan tenim convidats o tenim ganes de fer un entrant una mica més especial.
En aquesta ocasió vaig fer servir dos lloms de salmó congelat que vaig descongelar la nit abans a la nevera i vaig embolicar en paper de cuina durant tot el matí per tal que quedessin ben secs. Si es fa servir salmó fresc és convenient congelar-lo durant 24 hores per tal d'evitar ensurts no desitjats i haver de córrer a l'hospital (exagero una mica però val més prevenir).
Per fer el tàrtar en primer lloc es talla el salmó a cubs petits (com d'un centímetre de costat) i es posen en un bol juntament amb cogombrets picats petits (al gust), una ceba tendra tallada petita i unes fulles de coriandre fresc (cilantro) també tallades. A continuació es fa una vinagreta barrejant: el suc de mitja llimona, oli d'oliva, una culleradeta de mostassa antiga, una culleradeta de cafè de salsa Perrins, sal, pebre i una mica de mel. Es barreja bé la vinagreta amb el salmó i es deixa a la nevera durant mitja hora aproximadament. Si es deixa més estona el salmó queda més cuit i, a mi personalment m'agrada més aviat cru. Jo vaig emplatar fent servir un motllo d'acer inoxidable rodó i ho vaig acompanyar d'una amanida amb rúcula i un rajolí de reducció de mòdena.




















És un entrant que es fa en un moment i queda perfecte per les ocasions especials. I és molt saludable!

Pastís d'aniversari de taronja i xocolata: feliços 40!

Se m'està acumulant la feina! Últimament he fet un munt de coses interessants i de descobriments i entre una cosa i l'altra no tinc temps per compartir-les!
Començaré per un pastís que vaig fer dissabte perquè era un dia especial, vam fer una petita celebració de l'aniversari del Jordi i, com cada any vam fer un menú una mica diferent i un pastís per a l'ocasió. El pastís l'hauria d'haver fet divendres per menjar-lo per postres dissabte per dinar però diferents complicacions que no venen al cas ho van impedir... Vaig aconseguir trobar el temps per fer-lo dissabte a la tarda i el vam menjar després de sopar però haig de reconeixer que era més bo diumenge al vespre.
Es tracta d'un pastís de taronja amb perles de xocolata negra i blanca que vaig fer prenent com a inspiració aquest pastís publicat a Chocolatísimo amb unes quantes variacions pel que fa a les quantitats, algunes incorporacions interessants i un acabat que estava a l'alçada de l'ocasió.
En primer lloc, com sempre que fem un pastís, preescalfem el forn a 180º. A continuació barregem 2 ous i 200 grams de sucre fins que quedi una barreja escumosa i hi afegim: un rajolí d'oli d'oliva, 40grs de mantega prèviament desfeta i refredada, 1 iogurt natural, el suc i la ratlladura d'una taronja, un grapat d'ametlles laminades, perles de xocolata negra i un parell de pastilles de xocolata blanca ratllada. Un cop tinguem tots aquests ingredients ben lligats hi afegim 200 grs de farina tamisada i dues cullerades de llevat royal i ho barregem bé tot. Ho posem a un motlle rodó (o com sigui) i ho enfornem durant uns 20 minuts, fins que l'escuradents surti net.
Després hi vaig fer una glassa per sobre barrejant suc de taronja, sucre glas i una mica de te matcha per donar-hi una tonalitat verdosa que no sé si s'aprecia prou a la foto. Finalment vaig fer un 40 posant sucre fos a punt de caramel a un motllo amb números que va regalar el Periódico fa uns anys i que encara no havia tingut ocasió d'estrenar.

Va ser un pastís molt improvisat que vaig anar fent i decorant sobre la marxa... Crec qua a l'homenatjat li va agradar força!

Llenties amb calçots, alls tendres xampinyons i pernil

Aquestes són unes llenties que vaig improvisar abans d'ahir per fer el tupper i de pas poder participar a La recepta del 15 d'aquest mes. Les vaig preparar amb algunes coses que vaig trobar per la nevera i que vaig pensar que podien ser una bona combinació: calçots (molt petits), alls tendres, xampinyons i daus de pernil. A aquests ingredients hi vaig afegir una pastanaga i mitja llauna de tomàquet natural sencer (tallat a trossets).
Per començar vaig tallar uns 3 calçots i 6 alls tendres a rodanxetes petites i els vaig posar a una paella juntament amb una pastanaga tallada a trossets petits. Quan ja estava una mica fet li vaig posar tres tomàquets tallats i els daus de pernil salat. A continuació hi vaig posar les llenties (que havia comprat cuites a la botiga, no eren de pot) i un quart de quilo de xampinyons tallats a rodanxes que havia passat prèviament per la paella.

El resultat va ser un dinar sa i nutritiu, molt ràpid de fer i ideal pel tupper!

Postres de mandarina

Aquests últims dies he patit un altre atac de virus estomacal, el tercer des de començaments d'any! Un desastre absolut, he quedat fora de combat durant més de dos dies, sense menjar res i sense ganes d'acostar-me a la cuina...
Avui ja em sento una mica millor però com que el màxim que he cuinat últimament és arròs bullit i pollastre a la planxa, he hagut de recórrer a una recepta dolça que tenia pendent publicar des de fa vàries setmanes amb la mandarina com a ingredient estrella. La vaig fer un dia que havien aparegut 3 kgs de mandarina a la cuina i venien uns bons amics a sopar i tenia ganes de fer algunes postres una mica diferents però (com sempre) sense nata ni massa ous ni mantega.
Vaig fer-les seguint lliurement una recepta de l'Eva Arguiñano (crec que era la primera vegada que feia una de les seves postres...)
Per fer-la en primer lloc cal pelar 6 mandarines i posar-les al vas del túrmix. Després hi afegim 4 cullerades de sucre i una mica de ratlladura de mandarina, 3 ous, mig gotet d'oli d'oliva i ho triturem tot amb el túrmix. Hi afegim 4 cullerades de farina i ho tornem a batre, ho colem i ho reservem. Fem una mica de caramel escalfant sucre en un cassó fins que es desfaci i adquireixi una tonalitat marronosa i el posem de seguida a la base dels motllos de flam individuals. Hi posem la barreja que hem reservat a sobre i ho enfornem durant 15-20 minuts a uns 180º. Ho deixem refredar, ho tombem com si fossin flams i ja ho podem servir.

Es pot fer també sense el caramel, va ser una cosa que se'm va acudir quan estava a mig preparar-ho i que li donava un toc cruixent a la part de sobre bastant interessant però també prescindible si no teniu massa temps. Sense el caramel entraria a la categoria de postres ràpids i fàcils per sorprendre convidats. A la recepta original hi posaven també una salsa de iogur i fruits del bosc feta barrejant aquests dos ingredients, un parell de cullerades de sucre i un rajolí de licor de mora... Jo no la vaig fer per falta d'ingredients (no acostumo a tenir fruits vermells ni licor de mora) però potser la barreja de iogur i menta com a acompanyament d'aquestes postres no estaria malament...

Vedella guisada amb cervesa negra

A mi els plats de carn que es fan a foc lent durant hores m'encanten... I amb aquests dies de fred siberià que semblava que no acabessin mai venia molt de gust menjar un bon plat de carn tendra amb la seva salseta...
En aquest cas vaig triar una combinació que no havia fet mai i que vaig pensar que podia quedar prou bona que vaig trobar a chow.com (un cop més!). Vaig fer unes quantes variacions, com sempre, i la veritat és que va quedar molt bo i original. És molt fàcil, és un plat d'aquells que "es fan sols", a partir d'un determinat moment te n'oblides i només has d'anar a la cuina a donar-hi alguna volteta.

En primer lloc salpebrem els trossos de carn de vedella, cubs d'un parell de centrímetres i els anem fregint en oli d'oliva i retirant a un plat a part. Al mateix oli posem una ceba tallada a trossets petits, hi afegim un parell de cullerades de farina i ho remenem bé fins que la farina estigui cuita. A continuació hi posem la llauna de cervesa negra (jo hi vaig posar Bock Damm, la que vaig trobar a super...) i deixem que es redueixi una mica. Finalment hi tornem a posar la carn que haviem reservat, un parell de pastanagues tallades a rodanxes i un parell de fulles de llorer, reduim el foc al mínim, ho tapem i deixem que es vagi coent durant aproximadament una hora i mitja, fins que la carn sigui ben tendra.



















Jo ho vaig servir amb arròs per fer-ne un plat complert però també es pot menjar sol o amb patates al forn. És ideal per fer-ne una bona quantitat congelar-la i no cal dir que és perfecta per portar-la al tupper!

Croquetes de la carn del brou

La meva intenció era participar a la Recepta del 15 del mes de febrer amb unes croquetes d'espinacs amb roquefort però van resultar un petit fracàs (ho tornaré a intentar!). Finalment he aconseguit arribar a la cita (pels pèls!) amb les croquetes que faig sempre aprofitant la carn, pollastre i pernil que faig servir pel brou.
Em resulta difícil explicar com fer les croquetes ja que les quantitats les poso una mica a ull i només em fixo en què la pasta agafi la textura adequada. No és gens difícil de fer, només es tracta de tenir una mica de paciència i, si no surt bé, estar disposat a repetir-ho més d'una vegada.
Dissabte passat vaig fer brou i hi vaig posar un tros de carn de vedella (el que em va dir la carnissera que era el més indicat), unes ales de pollastre i un os de pernil. Quan ja el vaig haver colat (me'n van sortir 5 litres!) vaig reservar tota aquesta carn i un parell de trossos de pastanaga i porro i els vaig guardar a la nevera. Després de passar una setmana de bojos (feina, virus...) vaig aconseguir rescatar tot aquest "material" i preparar les croquetes tal com us explico.
En primer lloc es posa una ceba tallada en trossos molt petits en una paella amb un rajolí d'oli (o mantega). A continuació es posa tota la carn i verdures del brou passades per la picadora (jo faig servir el suplement picador del minipímer però suposo que també es pot triturar amb el minipímer directament) a la paella i es remena una mica. Quan ja està tot ben barrejat es posen unes 5 cullerades de farina i es remena tot molt bé (la farina ha de perdre el gust). Després es va posant llet i es va remenant fins que quedi una pasta de consistència espessa. Es treu, es posa en una plata, es cobreix amb film transparent i es deixa refredar.Quan ja s'ha refredat podem fer les croquetes agafant porcions de pasta i donant-les-hi forma i pasant-les després per ou batut i pà ratllat. Ara ja només quedarà fregir-les en oli ben calent.

Cada vegada que faig brou em surten unes 25 croquetes que congelo en bosses i vaig treient de tant en quant per sopar.

Pastís de formatge amb melmelada de gerds

Quan es tracta de fer postres i pastissos baixos en greixos i colesterol el problema és trobar receptes que no portin molts ous, ni crema de llet, ni mantega ni llet condensada... hi ha moltes limitacions però sempre es poden fer adaptacions que compleixin tots els requisits i que no tinguin res a envejar a les postres més contundents. L'altre dia vaig voler fer un pastís de formatge que reunís aquestes condicions i vaig trobar a directo al paladar una recepta que podríem dir que estava prou a l'alçada (tot i que la vaig readaptar fent servir formatge light i 2 ous enlloc de 3). Aquesta recepta bàsica de pastís de formatge la vaig completar amb una base de galeta i una capa de melmelada de gerds i ja vam tenir un pastís de formatge low fat amb la mateixa pinta (sent molt optimistes i posant-hi una mica d'imaginació...) que el clàssic New York City Cheesecake.

Per començar es fa la base de galeta triturant unes 8 galetes digestive i barrejant-les amb una mica de mantega fosa (molt poca, tipus 30gr.) i una mica d'oli de gira-sol. Aquesta massa de galetes es posa a la base d'un motllo rodó desmuntable i es posa al forn uns 10 minuts a 180º perquè quedi ben ferma. A continuació es barreja una terrina gran de formatge philadelphia (jo el vaig fer servir light), 3 iogurts naturals (en el meu cas 0%), 2 ous, 3 cullerades de farina i 3 cullerades de sucre (a la recepta hi posava 12...). També hi vaig posar una punteta d'una baina de vainilla però no es notava gaire... Aquesta barreja es posa sobre la base de galetes que ja ha passat pel forn 10 minuts i es torna a enfornar tot uns 30 minuts,  fins que l'escuradents surti net (com sempre).

Un cop el pastís està fred es posa una capa de melmelada de gerds per sobre i ja el tenim llest!

És difícil però es poden trobar fòrmules per poder gaudir de pastissos i postres dolces que tinguin un nivell de calories i greixos acceptable.

Truita d'alls tendres, xampinyons i pernil salat

Aquestes últimes setmanes han estat una mica intenses i per això no havia donat gaires voltes a la proposta de  Memòries d'una cuinera del mes de gener. Quan aquesta tarda he anat a comprar fruites i verdures per la setmana i he vist uns manats d'alls tendres al costat d'una caixa de xampinyons he pensat que era una combinació ideal per fer una truita i he recordat que justament era la truita la proposta del gener de Memòries d'una cuinera. Amb aquests dos ingredients i uns daus de pernil salat que corrien per la nevera he preparat una truita que m'ha permès arribar in extremis a participar aquest mes.
Per fer la truita simplement he rentat i tallat els alls tendres i els xampinyons i els he posat a una paella. Quan ja estaven cuits he destapat la paella perque s'evaporés l'aigua dels xampinyons, hi he afegit els daus de pernil i unes quantes fulles de julivert picades. Després he batut els ous i el mestre de truites de casa ha fet la resta. Ha quedat molt bona, llàstima que la foto no li faci gaire justícia...

Tinc entès que en algunes cases la truita és el sopar de dilluns, nosaltres en mengem un dia a la setmana, normalment el típic dia que no tenim res pensat. Sempre vé de gust, amb una cervesa ben fresqueta i una bona llesca de pa amb tomàquet...

Fricandó amb moixernons

Després d'una setmana més que complicada en què hem rebut l'atac de virus diversos i hem hagut de fer malabarismes per quadrar horaris, tinc un moment per seure i complir amb el meu compromís de publicar un mínim d'una recepta per setmana...

Aquesta setmana la meva dieta ha consistit en arròs bullit, iogurs i pomes, afortunadament puc recórrer al meu arxiu de receptes pendents de publicació per explicar-vos un clàssic de tota la vida, el fricandó amb moixernons. Quan faig algun plat de cuina catalana tradicional normalment utilitzo el llibre de l'àvia Remei, valor segur. 

Per fer el fricandó vaig comprar tres quarts de quilo (per 7 persones) de carn de tapa plana de vedella tallada primeta i unes quantes hores abans de preparar-la la vaig salpebrar i la vaig deixar macerar en oli a la nevera. Després vaig passar els talls de carn per farina, els vaig fregir en oli d'oliva i els vaig reservar. Al mateix oli hi vaig posar un parell de cebes tallades a trossos petits i quan ja van estar una mica cuites hi vaig afegir un parell de tomàquets ratllats. Mentre s'anava coent la ceba i el tomàquet vaig posar els moixernons secs en un bol amb aigua tèbia perque es rehidratessin (aquest pas l'àvia Remei no el fa però a mi em sembla interessant per després afegir aquesta aigua a la carn i que tingui més gust a bolets). 

Quan el sogregit ja va estar fet vaig tornar-hi a posar la carn, ho vaig cobrir amb aigua i ho vaig deixar fent xup-xup una bona estona. A continuació vaig posar-hi els bolets rehidratats i l'aigua del bol i vaig deixar-ho coure una estona més. Finalment vaig posar-hi la picada d'ametlles torrades, julivert i una galeta maria, ho vaig remenar i vaig tancar el foc.

No sé si la foto li fa gaire justícia però la veritat és que va quedar molt bo i amb molta salseta per anar sucant-hi pa...

Crema de carxofes amb cruixent d'ibèric

Aquesta setmana ha estat una mica diferent ja que he tornat a la feina després de 9 mesos ocupada en tasques relacionades amb l'apassionant món del bolquer, la papilla, el biberó...
La reconnexió ha estat més positiva del que em pensava però un dels efectes colaterals d'aquesta rentrée, fins que no m'acostumi al nou ritme i als nous horaris, ha estat l'abandonament total del blog durant la setmana (és que ni he obert l'ordinador!). Això no m'ha impedit fer una recepta amb carxofes (a contrarellotge!) i arribar a temps per participar a La recepta del 15 del mes de gener.
Es tracta d'una crema de carxofes que vaig trobar a una col·lecció dirigida per Santi Santamaria que va sortir fa uns anys amb La Vanguardia.
En primer lloc es treuen les fulles de fora i es treu la "pelusilla"de les carxofes, es tallen a quarts i es posen a un bol amb aigua freda i un rajolí de suc de llimona. Es posa una cassola al foc amb aigua, una cullerada de farina i 4 cullerades d'oli d'oliva i quan bull s'hi posen les carxofes. Quan estan cuites es colen reservant l'aigua de cocció i es trituren amb una mica d'aigua. Després s'han de passar per un colador xinès (aquesta és la part més pesada) i ajustar l'espessor desitjada afegint més o menys aigua de cocció. Abans de servir posem una mica de pernil ibèric al forn amb el gratinador a tope per fer el cruixent d'ibèric que posarem per sobre i ja ho tindrem llest.

Això del cruixent d'ibèric és una aportació bertaskitchen que vaig fer servir per primer cop amb una crema de carbassa però pel que m'han dit el pernil ibèric queda millor amb les carxofes. I dic el que m'han dit perque jo tinc un petit virus estomacal i no l'he pogut provar!)

Pastís de poma alsacià

Una recepta dolça per començar l'any!
L'altre dia vaig preparar un pastís de poma tret de El gran libro de la repostería (amb algunes variacions per simplificar) i la veritat és que va quedar molt bé i no va resultar gens difícil.

Per tal d'anar més ràpid i tenir menys feina vaig comprar una massa de pasta de full ja preparada, fet que suposo que li resta alguns punts al resultat però compensa tenint en compte el temps estalviat. En primer lloc es posa la massa de pasta de full sobre un motllo rodó i s'engega el forn a 180º. Es pelen 3 pomes, es tallen per la meitat, se'ls treu el centre, s'hi fan uns talls molt prims longitudinalment i s'hi posa suc de llimona per sobre per tal que no es posin negres. Es posen les pomes sobre la massa i s'enforna uns 10 minuts. Mentre es va coent es baten 3 ous i s'hi afegerixen 100 grams de sucre, es barreja bé i es posen 125ml de nata líquida i l'interior de mitja baina de vainilla. Es treu el motllo del forn, es posa aquesta barreja per sobre, es torna a posar al forn durant 20-30 minuts més i ja està llest.





És un pastís molt vistós que no costa gaire de fer, èxit assegurat!