Un clàssic de tota la vida: llenties guisades

Un dia a la setmana intentem menjar llenties, a l'estiu en format amanida i quan ja comença a fer fred guisades, amb verdures i alguna vegada amb una mica de xoriço o morcilla (en català normatiu botifarró però per mi una morcilla és una morcilla). Tot i que encara no hagi començat a fer fred i encara ens poguem banyar al mar, l'altre dia vaig fer la versió més hivernal.
En una cassola amb un rajolí d'oli vaig posar una ceba, una pastanaga i una mica de pebrot verd, sal i pebre i quan ja estava una mica cuit hi vaig posar una cullerada de concentrat de tomàquet i li vaig donar un parell de voltes (es pot posar també un tomàquet ratllat o una mica de tomàquet triturat). Després vaig posar-hi mitja morcilla asturiana tallada a trossets per donar-hi gustet i una mica de pebre vermell per donar-hi color. Quan ja estava bastant cuit hi vaig posar les llenties (jo faig servir les petitones, lentejas pardinas sense deixar en remull) i mig litre d'aigua aproximadament, vaig pujar el foc i ho vaig deixar bullir durant uns 45 minuts.

És un clàssic que admet variacions, també s'hi pot posar un grapadet d'arròs o una patata tallada a trossets els últims 20 minuts de cocció o posar-hi d'altres verdures. No cal dir que és un clàssic del tupper i ofereix la possibiltat de fer-ne en quantitat i congelar-ho en racions individuals.